Com ha anat canviant la ciutat de Girona al llarg de la història?: Dossier del mestre

Una mica d’informació…

Història de Girona

Girona antigament anomenada Gerunda va ser poblada pels ibers de la tribu dels indigets, situats als poblats dels punts elevats que envolten i clouen el pla de Girona. En aquesta època, es va edifica un oppidium (plaça forta emmurallada) sobre la Via Heraclea (futura Via Augusta) per defensar-la i lluitar contra el Sertori. Són per aquestes necessitats militars, que els ocupants romans van fundar l’originària Girona, anomenada Gerunda, etimologia de la qual encara no s’ha aclarit. Tot i que es creuq ue podria significar “entre l’Undaris”, nom que rebia en llengua ibera l’actual riu Onyar.

Per tant, Girona es troba ubicada en el punt més estret de la ruta històrica que travessa els Pirineus, lloc de pas qualificat alhora de darrer pont vers l’Àfrica i de primer bulevard d’Europa. En el seu entorn, s’hi ha testimoniat arqueologicament la presnència de l’home des de les etapes més remotes del paleolitic. És per aixó, que primerament s’hi van instalar els Romans (any 75-76), i posteriorment s’hi va establir el cristianisme durant el s.III, desprès de la caiguda de l’imperi Romà

Estructura urbana i economica de Greunda

L'estructura de la ciutat de Gerunda era atípica. No seguia les distribucions hipodàmiques estàndards, ni les centuriacions habituals de les urbs romanes. Com que s'aixecava sobre la Via Augusta per motius estrictament militars, la seva planta és totalment irregular. Malgrat tot, es poden entreveure les parts bàsiques de la ciutat romana: el fòrum i el cardo maximus. El fòrum estava situat en l’actual plaça de la Catedral. Per tant, el temple de la ciutat era on s’elevava l’esglèsia catedral de Santa Maria de Girona.

Com que la distribucció de la ciutat era molt inestable, ja que estava sobre terrasses paleofluvials, es van haver de transformar en decumani (carrers alineats d’est a oest) en escales. La majoria encara es conserven en l’actualitat. L’altre gran element de la ciutat és la muralla, que es va edificar en dues fases: una es va fer en fundar la ciutat i l’altra cap a les darreries del segle III dC. Les diferencies morfologiques, permeten identificar-ne fàcilment, ja que les pedres són de composicions i de formes diferents. Les muralles no nomès s’utilitzaven com a fins militars, sinò que també servien per delimitar els terrenys de la ciutat.

Pel que fa a l’economia, Girona era una ciutat de producció agrícola i manufacturera, on s’hi concentraven els centres agricoloramaders de les ciutats. per tant, s’hi concentraven activitats de cereal, olivera i vinya. I pel que fa a la ramaderia, s’hi trobava el ramat oví, porcí i cabrum i una moderada quantitat de bòbiles ceràmiques.

ELS GREMIS I OFICIS DE L’EDAT MITJANA

Explicació diferents oficis de l'antiguitat, tot recalcant sobre aquells que han desaparegut.

En aquesta època les persones d’un mateix gremi s’establien l’un al costat de l’altre. Encara queden carrers que ens recorden antics.

Vocabulari

1. Gremi: agrupació de persones que fan el mateix ofici i solien viure al mateix carrer.

2. Drapers: feien draps i tenyien amb tints naturals (carrer Ciutadans)

3. Treball del cuir amb els bossers (bosses), assaonadors (treballaven el cuir amb sal per no podrir-se i es trobaven al barri del Mercadal), blanquers (blanquejaven i tenyien les pells i es trobaven a Sant Pere de Galligants), sabaters, corretgers, pelleters , pergaminers, traginers (transportaven les mercaderies i es trobaven al carrer de Pedret).

4. Relacionats amb el menjar: flequers, carnissers, peixaters, taverners (veien vi). Es trobaven a la plaça del Vi, de l’Oli, de les Cols, de les Castanyes.

5. Treball del metall amb els ferrers que feien armes i escuts i es trobaven al carrer Ferreries, els ballesters que feien ballestes (armes de guerra i caça) i es trobaven al carrer del seu mateix nom, els orfebres (metalls preciosos), els courers, argenters al carrer Argenteria i que treballaven la plata.

6. Treball de construcció al carrer de Pedret amb els picapedrers, terrissaires... que van tenir molta feina a fer la catedral, sant Feliu, sant Pere de Galligants, la Fontana d’Or, les muralles, el barri jueu...

Carrers i places gremials de la ciutat de Girona

· Plaça del Vi

Es creu que s’hi feia el mercat del vi. Antigament es deia plaça de les Albergueries perquè hi havia molts albergs i hostals. I el nom actual segurament ve del consum de vi que feien.

· Carrer dels Ciutadans

Abans el tram sud es deia carrer de la Ferreria Nova i el nord de la Draperia. Més endavant carrer dels Cavallers per ser la zona on els nobles construïen la seva residència. Al segle XVIII la Fontana d’Or es va convertir en una fonda de prestigi.

Era un carrer important per travessar la ciutat.

· Plaça de l’Oli

Amb el palau de Caramany on l’arquitecte Rafael Masó hi va fer una restauració a principis del segle XX. En aquesta plaça hi ha el carrer del Sac i en una de les cases del carrer hi va néixer Xavier Cugat.

· Carrer de la Força

Per on passa el camí de Sant Jaume i era el lloc per on passava la via romana i més tard va ser la via principal del barri jueu . Per això es deia “carrer del Call”.

En el número 13 hi ha viure el pintor Joaquim Vayreda.

Moltes cases tenen fornícules amb imatges de sant i patrons.

· Carrer de Calderers

Abans es coneixia com a carrer dels Perolers

· Carrer de les Ballesteries

· Carrer de la Cort Reial

Amb els Quatre Cantons amb el plànol dels quatre rius que passen per Girona.

· Carrer de les Olles

· Placeta dels Raïms

S’hi arriba per les voltes d’en Rosés.

És la plaça més petita del món. Hi ha un ull que vigila als ciutadans.

· Plaça de les Castanyes

· Carrer de les Peixateries Velles

· Carrer de la Neu

Hi havia la casa de la neu on es podia anar a comprar glaç.

· Plaça de les Cols

S’hi celebraven el mercat dels queviures.

· Carrer de l’ Argenteria

La font recorda que antigament hi havia hagut el pou de la Cadena.

· Carrer dels Abeuradors

On anaven a beure els animals i segurament estava molt a prop del riu.

· Carrer dels Mercaders

· Carrer de les Ferreries Velles

· Carrer Albereda

On residien les famílies nobles de la ciutat, junt amb el carrer dels Ciutadans.

SECTORS ECONÒMICS

Sector primari:

El sector primari comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i la producció d’aliments: l’agricultura, la ramaderia, la pesca i l’explotació forestal. Actualment, el 33.5% de la població mundial treballa en el sector primari. El desenvolupament de les activitats agràries està molt condicionat pels factors físics:

El clima determina la temperatura i la humitat, que condicionen el desenvolupament dels cultius.

El pendent del relleu dificulta el treball de la terra i la mecanització dels cultius.

La textura del sòl condiciona la retenció d’aigua, i l'acidesa en limita la fertilitat.

Els factors físics influeixen més en les societats amb pocs mitjans que no en les tecnificades.

Sector secundari:

Comprèn els sectors econòmics que creen productes finals, la indústria, mineria, producció d’energia i construcció. Les activitats del sector secundari es basen en la transformació de matèries primeres en altres. Aquest sector pot estar dividit en indústria lleugera o pesant, depenent de la destinació dels productes fabricats, o en indústria punta o madura, segons la seva importància econòmica.

Sector terciari:

És el sector que engloba les activitats relacionades amb els serveis materials no productors de béns. No es compren béns materials, sinó serveis per satisfer les necessitats de la població. Els subsectors que inclou són el comerç, transports, comunicacions, turisme, finances, hosteleria, oci, cultura, etc. les activitats del sector terciari o de serveis, es basen en la distribució i el consum.

Activitat dels sectors econòmics: